Per començar faré una breu definició del terme introspecció:
INTROSPECCIÓ:
La introspecció és un mètode que consisteix en l'anàlisi de la consciència individual per tal d'esbrinar les lleis que regeixen el comportament personal. Es tracta de que l'individu que realitza la introspecció analitzi els seus estats mentals de forma immediata, no indirectament. D'alguna forma seria com fer d'observadors externs dins de la nostra ment.
Quan apareixen records sobre estats mentals passats estaríem parlant "d'introspecció retrospectiva", però durant la introspecció també poden aparèixer vivències passades i presents que es donen conjuntament en el present de l'acte introspectiu.
PRÀCTICA:
Quan el professor ens va dir que estiguéssim deu minuts observant la nostra ment vaig pensar que no tindria cap problema en realitzar la pràctica, ja que hi han molts moments al llarg del dia en els quals sense voler realitzo el mateix tipus d'exercici (ja sigui al tren, abans de dormir, etc.) Així que m'hi vaig posar relaxadament, vaig tancar els ulls i vaig limitar-me a observar tot allò que passava per la meva ment durant aquells minuts. Al començament em va costar una mica, suposo que el que diferenciava aquesta introspecció de les altres es que aquesta estava marcada pel professor i era obligada. Per això, al principi a la meva ment només hi apareixien pensaments sobre l'exercici, preguntant-me si l'estaria fent bé o si els altres farien el mateix. Intentava manipular els meus pensaments, escollint allò que volia pensar i eliminant els pensaments que em molestaven o es repetien constantment. Tot i així, aquests intents van ser nuls, ja que era incapaç de manipular qualsevol tipus de pensament. I a més a més, la intenció d'eliminar alguns pensaments, provocava que es repetissin encara amb més freqüència. Així que vaig decidir que deixaria els intents de bloquejar i manipular la meva ment i deixaria que els pensaments fluïssin amb llibertat. Aleshores, em va començar a passar pel cap la melodia d'una cançó que havia estat escoltant minuts abans. Aquesta es repetia constantment, tot acompanyant la resta de records en forma d'imatge que també volien tenir el seu lloc.
Vaig visualitzar alguna imatge sense sentit, però la majoria eren records agradables amb gent del meu entorn afectiu. Acompanyant aquestes imatges (la majoria en moviment), hi havien petites converses o paraules. Sobretot recordava allò que en aquell moment hagués volgut que succeís. Curiosament em venia a la ment la imatge d'abraçades de la gent que més m'estimo; i això em feia sentir bé, alhora que em dibuixava un petit somriure. Ja cap al final dels deu minuts vaig començar a pensar en coses que havia de fer a la tarda o a l'endemà. Finalment el professor va dir stop : la introspecció havia acabat.
CONCLUSIONS:
Aquesta pràctica m'ha semblat molt interessant en el sentit de que ens ajuda a conèixer la nostra ment. Te n'adones del poder que té la ment sobre nosaltres i de que per molt que creguem que som capaços de controlar les nostres pròpies ments no és així. Molts dels pensaments que ens passen al llarg del dia no estan provocats de forma conscient, si no que la ment actua de forma molt ràpida i a vegades independentment del que nosaltres creiem o pensem realment. Crec que és important fer aquesta pràctica amb els ulls tancats, perquè qualsevol estímul extern pot desconnectar-te ràpidament d'aquesta observació interna.
És fascinant veure com som capaços de relacionar olors, sorolls i imatges. Tot recordant escenes que van succeir fa molt de temps. Amb la introspecció que he fet, segueixo pensant que el cervell és molt complex, i que hi han moltes coses d'ell que encara no sabem. Si no hagués fet mai aquest exercici no hagués observat la meva ment des de aquest punt de vista extern.
Rocío Pinto Velasco.
