diumenge, 6 de febrer del 2011

PRÀCTICA 9: DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ

Els sistèmics estudienles relacions entre les persones. Diuen que hi ha contextos favorables i no favorables, tal i com vaig explicar en la pràctica número 8.
En aquesta pràctica ens centrarem en la família. La família és un grup diferent als altres, ja que per nosaltres és necessaria. Salvador Minuchin és el precursor de la Teràpia Familiar Estructural, i ens ha deixat un mètode per dibuixar el conjunt de relacions que es donen dins d'un sistema. Hi ha dos conceptes claus: jerarquia (diversos graus de responsabilitat), tenir més responsabilitat implica tenir més podr de decisió. En una família hi ha qui té més poder (en el cas d'una família estandard serien els pares). 
Que una família tingui una estructura estandard o no, no implica més o menys dificultats. No importa l'estructura que tingui, el que determina el grau de benestar és la qualitat de les relacions que s'estableixen. Minuchin diu que hi ha d'haber una jerarquia i una gestió de poder. Afirme que el pare i la mare han d'assumir la gestió del poder. Però si aquesta jerarquia es toca poden sorgir problemes. La qüestió és que el poder s'ha de difernciar del conepte d'autoritat. El poder te'l donen , però l'autoritat te la guanyes. Es pot tenir podr  i no autoritat o a la inversa. 
En una família això també passa. Un altre concepte important és el de frontera: els pares han de prendre les decisions per sí mateixos, tot i que sempre tenint en compte els fills i escoltar-los. Les fronteres pden ser: rígies (tancades, sense comunicació), laxes (les traspassa tothom de qualsevol manera) o flexibles (la frontera adequada segons Minuchi). 

Per plasmar aquestes idees hem estudiat dues formes de representar-ho de forma gràfica i sistèmica:

Genograma: és un mitjà gràfic que permet representar l'estructura d'una organització. En ell no s'estableixen les relacions entre els individus. 

Diagrama sistèmic: és un mitjà gràfic que permet representar el funcionament d'una organització. Al mateix temps també es representen les relacions i el tipus de relació dels individus que la formen. 

PRÀCTICA

Aquesta pràctica consisteix en realitzar un genograma i un diagrama sistèmic. La practica ha estat realitzada conjuntament amb la Gemma Nicolau i 
l'Isaura Oms.

Genograma:



Explicació: Un home i una dona es van separar de les seves respectives parelles, amb les quals havien tingut fills. La dona separada de 45 anys i l'home separat de 44 van establir una relació formal i van tenir dues nenes bessones.
La dona de 45 anys ja havia tingut un fill amb el seu ex-marit. També va tenir un abortament quan estava embaraçada de 6 mesos. La seva actual parella de 44 anys havia estat casat amb una dona de 40 i tenien una filla de 18 anys i un fill de 20 que mantenia un vincle informal amb un altre noi de 22.


Diagrama sistèmic:











Explicació: El diagrama representa una parella que té una bona relació com a novios. Al mateix temps, la dona de 48 anys té una bona relació d'amistat amb un home de 30. Aquest home manté una relació de tipus excessiva amb una dona de 40. Les dues dones fan veure que tenen una relació normal, tot i que en realitat existeix un conflicte intern entre les dues. Per intentar solucionar aquest conflicte, els homes estableixen una aliança. No obstant, la dona de 40 té una amiga de 45, i juntes estableixen una coalició per fer la punyeta a la dona de 48. 

REFLEXIÓ

La família és una unitat de la qual la majoria de nosaltres depenem i que marca moltes de les nostres decisions i conductes al llarg de la nostra vida. Aquesta organització és la més necessaria per a nosaltres, però al mateix temps és l'unica que no podem escollir. Podem triar els amics, però la família és la que tenim ens agradi o no. És per això, que el fet de que sigui tant important en la nostra vida i creixement, té la possibilitat de que l'entorn d'una família no sigui l'adient i que per tant aquesta persona es vegi perjudicada. La veritat és que quan ets petit no ets capaç de decidir o opinar si la teva família t'afavoreix o et perjudica. 
Sense dubte penso que la feina de Minuchin dins d'aquest camp ha estat molt important. Ell parla de jerarquia i gestió de poder. Des del meu punt de vista sí que és important que hi hagi un ordre en la família, però penso que aquesta jerarquia ha d'estar poc marcada. Està clar que una posició poc jerarquica per part dels pares pot comportar problemes, de la mateixa manera que una posició massa jerarquica. Però penso que l'important perquè una família funcioni és establir uns bons vincles entre els integrants, així com el concepte de respecte més que el de poder com diu Minuchin. 
Crec que els pares han de tenir clar que ells no són dictadors que hagin d'establir sempre unes normes o regles. Simplement són persones amb les que a través d'un vincle que ens uneix, ens ajuden a creixer i aprendre sobre la vida. 
No obstant, estic toalment d'acord amb l'afirmació que fa Minuchin sobre les famílies: no hi ha famílies desestructurades. Ampliar el concepte de família estructurada formada per el pare la mare i el fill ha sigut difícil. És per això que penso que l'avenç que hem fet avui dia és molt important. No importa quins siguin els integrants de la família sinó els vincles que estableixin.
Per acabar vull dir que els esquemes com els genogrames o els diagrames em semblen una molt bona forma de sintetitzar la informació, que dita de forma oral seria un embolic. 

PRÀCTICA 8: CAUSALITAT CIRCULAR

ENFOCAMENT SISTÈMIC


L'enfocament sistèmic es diferència de la resta de pensaments. Els altres consideraven a la persona aillada del seu context, únicament com a individu. Fins aleshores el problema que tenia una persona era del mateix pacient. En canvi, l'enfocament sistèmic planteja un punt de vista diferent: el pacient com a persona que manifesta el problema, del qual ell no ha de ser exclusivament el culpable. Les persones interiorment tenen el problema i manifesten el conjunt de relacions en el que es troben inmerses. Depén del context en el que3 es trobin manifestaran uns simptomes o uns altres. 
L'enfocament sistèmic no es basa en toerories psicològiques, es basa en la Teoria General de Sistemes i en la Cibernètica. El primer es refereix a un conjunt de persones amb relacions (com una família), on hi ha una interdependència, tot està relacionat amb tot i es produeix una interacció constant. Si un fa una cosa, afecta també als altres. El seu funcionament es podria comparar amb l'efecte papallona.
Un altre element interessant de l'enfocament sistèmic és que per una banda no cal i per l'altre no es pot arribar a determinar les causes exactes que influeixen en el comportament humà. La xarxa és tant complexe i àmplia que és impossible. L'envocament sistèmic diu que tot és causa i conseqüència a la vegada. Què va ser primer l'ou o la gallina?


Tornant a fer referència als contextos en els que es troba la persona, si aquests no són saludables (insalubles) la persona manifesta simptomes, tot i que en aquest cas el problema no és de la persona, sino del context o sistèma en el que es troba. Seguint els passos de l'enfocament sistèmic, si tot està relaconat, no cal que el psicòleg tracti només a la persona en concret. 
A partir d'quí, entre els anys 1950-1960 neix la teràpia familiar, a càrrec de Gregory Bateson i Milton Erickson. 
Bateson va definir dos tipus d'interaccions quan es va dedicar a estudiar els grups indigenes. D'aquestes interaccions en va dir: relacions simètriques i relacions complementàries. 

  • Relació simètrica: Diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (en escalada o en       desescalada). Pot ser de tipus constructiu o destructiu. 
  • Relació complementària: Diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents). Pot ser de tipus constructiu o destructiu.
La teràpia basada en aspectes sistèmics, s'interessa en les possibles modificacions dels sistemes de relacions, on es donen les relacons simètriques o complementàries. 

La teràpia sistèmica utilitza també conceptes evolutius, per exemple considerant diferents fases del desenvolupament, per exemple d'un sistema familiar. D'aquesta forma dóna importancia no només al que succeeix a cada fase, sinó també a les crisis que acompanyen el pas de cada fase evolutiva cap a l'altre. La forma en que es modifiquen les pautes de relació en un sistema, la finalització de la utilitat d'un sistema de relacions específic i el pas a altres sitemes nous, la construcció dels mateixos, etc. 



PRÀCTICA

Aquesta pràctica consisteix en elaborar 4 seqüències de les relacions enumerades anteriorment: 2 de relacio simètrica (1 constructiva i 1 destructiva) i 2 de relació complementària (1 constructiva i 1 destructiva). 


Simètrica constructiva:


2 homes amb un negoci.




Simètrica destructiva:


Reunió de veïns.




Complementària constructiva:


Un jefe amb el seu treballador.



Complementària destructiva:




Reflexió


D'aquesta pràctica, una de les coses que m'ha semblat més interessant és la relació de causalitat que poden tenir els fets. Tal i com he comparat en la introducció, l'exemple de l'efecte papallona descriu perfectament els exemples emprats en la pràctica. Mostra com un petit fet pot causar un altre fet i així successivament. Fins i tot pot arribar a produïr grans esdeveniments o catastrofes; es tracta de relacions en cadena que bé poden ser directes o inderectes.  


Després d'entendre el funcionament i bases de l'enfocament sistèmic, m'ha permés veure els problemes des d'un nou punt de vista. L'enfocament sistèmic considera que les persones tenen interiorment el problema i que manifesten el conjunt de relacions en el que es troba inmers. Per tant el problema ja no és solament de l'individu, aïllant al pacient del seu context, sino que el problema també és el context. 
En la meva opinió, aquest punt de vista és molt interessant, perquè sí que és veritat que moltes vegades les persones tenen problemes com a conseqüència de l'entorn i context en el que es troben. Així que el problema en aquest cas sería el context. Però al mateix temps penso que tot i que el context sigui el problema, qui realment té el problema és la persona i per tant és ella mateixa qui ha de buscar una solució. Partint d'aquest punt de vista, solucionar molts dels problemes sería més fàcil, ja que només canviant l'entorn o canviant de context a la persona que manifesta el problema aquest es solucionaría. 
No obstant, tot i que coincideixo força amb el pensament de l'enfocament sistèmic, sobretot amb el que diu de que tot és causa i conseqüència de tot, discrepo en alguns punts. Penso que en alguns casos el problema sí és l'individu, i no ha de ser el seu context. A vegades el context o entorn és totalment favorable, però pel que sigui una persona té certs problemes que deriven del seu interior i que no estan causats per ningú més que per ella mateixa. 


En conclusió, l'enfocament sistèmic i la causalitat circular tenen un sentit molt llògic i raonable. Però hi ha una qüestió clau que fa que sigui impossible saber que s'ha de fer exactament per trencar la cadena de relacions i sol·lucionar el problema en qüestió.
La pregunta és: quina és la peça que cal tocar perquè es produeixi el canvi?