PRÀCTICA 3: DISTORSIONS COGNITIVES.

INTRODUCCIÓ


Amb el conductisme consideraven que només eren objectes d'estudi de la psicologia les conductes observables. Fins que els seguidors de Watson i Skinner van pensar que això els limitava molt. D'aquesta manera va neixer el cognitivisme, fundat per Albert Ellis i Aaron T.Beck.
El cognitivisme es basa en l'esquema següent:



Amb el cognitivisme, les respostes davant d'un mateix estímul són molt diferents. El cognitivisme és la ciència que estudia la conducta (observable o no observable).
El cognitivisme creu que el tipus de pensaments que tingui la persona afecta al tipus de comportaments o emocions davant d'una situació.
A.Ellis i A.T.Beck van arribar a la conclusió de que hi han millors i pitjors formes de pensar. Hi ha formes de pensar distrorsionades: Distorsions cognitives.

 DISTORSIONS COGNITIVES  

Són patrons de pesnament que influeixen en com ens sentim, actuem, etc.
Es tracta d'esquemes equivocats d'interpretar els fets, que generen múltiples conseqüències negatives com:

                      - Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en                           els pensaments negatius.
                      - Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les                           interpretacions errònies que es generen.
                      - Forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i                               negativa.

L'esquema cognitiu d'aquestes distorsions cognitives és el següent:

Ellis va crear la teràpia racional emotiva (conductual) i Beck la teràpia cognitiva. Totes dues basades en la detecció de pensaments distorsionats i en la substitució de pensaments més ajustats.

Teràpia racional emotiva conductual: Va ser creada per Albert Ellis l'any 1955. Es basa en el concepte de mediació cognitiva, expressat amb la frase: "no són els fets, sino el que pensem sobre els fets, el que ens pertorba". La teràpia segueix l'esquema A-B-C. A representa els aconteixements observats pel subjecte, B representa Belief (creença) o interpretació del fet observat, i C representa les conseqüències emocionals de les interpretacions (B).
Teràpia cognitiva: creada per Beck als anys 60. La teràpia cognitiva manté una concepció psicològica centrada en els processo mentals (com el raonament, la memòria i l'atenció) i des d'un punt de vista intrapsiquic (entenent que existeix alguna cosa de la ment comparable d'unes persones a unes altres).

 Les distorsions cognitives estan classificades en 12 tipus:

 1) Generalització excessiva (Prenc casos aïlats i generalitzo la seva validesa a tota la resta)

 2) Abstracció selectiva (Enfoco exlusivament certs aspectes, usualment negatius, d'un esdeveniment o una            persona i excloc la resta de característiques).

 3) Polarització o pensament tot o res (Interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts-sempre,      mai, tothom, ningú...)

4) Desqualificació d'allò positiu (Desestimo experiències positives per raons arbitràries).

5) Lectura del pensament (Pressuposo les intencions dels altres).

6) Endevinar el futur (Predic o profetitzo el resultat d'esdeveniments abans de que es donin).

7) Magnificació i minimització (Sobreestimo o subestimo esdeveniments o persones).

8) Raonament emocional (Formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals).

9) Etiquetar erròniament (Assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva.     L'etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici).

10) Autoinculpació (Em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne).

11) Personalització (Assumeixo que jo mateix o d'altres han causat determinades cosas directament).

12) Imperatiu categòric (M'imposo a mi mateix que hauria d'haver fet quelcom o que ho he de fer, o que no ho       hauria d'haver fet).


PRÀCTICA 


Aquesta pràctica l'he realitzat amb: Gemma Nicolau i Anael Prados.

La pràctica consisteix en posar dos pensaments com a exemple a cada tipus de distorsió cognitiva:

1. Generalització excessiva:
- Un home passa de llarg un semàfor amb el cotxe i penso: "els homes no saben conduïr".
- Un jove és maleducat i penso: "tots els joves són maleducats".

2. Abstracció selectiva:      
- Faig un viatge i una roda del cotxe es punxa, penso: "el viatge a sigut un desastre".
- Faig una exposició i m'entrebanco un parell de cops, penso: "m'ha sortit fatal".

3. Polarització o pensament tot o res:
- Vaig a comprar roba i dues coses em queden malament, penso: "mai em queda res bé".
 - Una mare li diu al fill: "sempre arribes tard, mai fas res, ningú m'ajuda,  tothom espera que ho faci tot jo".

4. Desqualificació d'allò positiu:
- "Ahir el noi que m'agrada estava carinyós amb mi; segur que havia begut".
- El meu amic em truca i penso: "segur que no tenía res més a fer".

5. Lectura de pensament:
- Caic a terra i penso: "segur que tothom que m'ha vist a pensat que sóc una sapastre".
- Responc malament una pregunta a classe i penso: "segur que pensen que sóc tonta".

6. Endevinar el futur:
- "Segur que d'aquí poc em deixa el novio".
- Demà tinc una excursió: "segur que plou".

7. Magnificació i minimització:
- Aquesta amiga no em fallarà; "és el meu aniversari i no em felicita".
- Penso: "segur que la festa de cap d'any serà horrible i aburrida" i després vaser la millor festa on he estat mai.      
8. Raonament emocional:
- Em posen un plat de menjar que no fa gaire bona olor, penso que per això no m'agradarà, i quan el provo està bonissim.
- Veig una noia amb roba cara i de color rosa; penso: "segur que és una pija i no em caurà bé".

9. Etiquetar erròniament:
- Faig un exercici bé a classe i penso: "sóc molt intel·ligent".
- Veig uns alemanys de vacances bevent molt i penso: "els alemanys són uns borratxos".

10. Autoinculpació:
- Es fa un treball en grup i la nota no es gaire alta, penso: "segur que la meva part estava malament".
- Vaig amb el meu amic i la seva parella i es barallen, penso: "segur que si jo no hagués vingut no s'haguessin barallat".

11. Personalització:
- Estem a la muntanya i cadascú diu que el camí segueix per un lloc diferent, escollim el meu i ens perdem, penso: "ha sigut culpa meva, si no hagués vingut no hauria passat".
- Anem de festa i ens ho passem molt bé, penso: "ha sigut fantastic gràcies a mi".

12. Imperatiu categòric:
- Trec mala nota en un examen i penso: "hauria d'haber estudiat més".
- Tinc un accident de cotxe i penso: "no hauria d'haver anat avui en cotxe".

REFLEXIÓ


En concret aquesta pràctica, no ha estat difícil de realitzar. Tant jo com el meu grup vam trobar fàcilment dos exemples per a cada tipus de distorsió cognitiva. No obstant, en alguns casos vam tenir certs dubtes, ja que moltes distrosions s'assemblen entre si. Penso que en ha sigut relativament fàcil trobar exemples, ja que és un tema que ens trobem el dia a dia. A més a més, la majoria d'exemples que em posat, són pensaments i situacions quotidianes en les quals ens hem trobat algun cop.
En la meva opinió, aquesta pràctica m'ha permés reflexionar sobre les persones i les formes de pensar que tenim. També m'ha portat a recapacitar sobre mi mateixa, aspectes i pensaments que passen per la meva ment cada día i que s'inclouen dins d'aquestes distrosions cognitives. Crec que tothom s'identifica amb alguna de les distorsions treballades. I que aquests pensaments no ens porten a res de bo, tot al contrari. Al mateix temps, crec que és pràcticament impossible eliminar aquests tipus de pensaments de la nostra ment, ja que es troben presents en moltes situacions al llarg de la nostra vida.

Mentre feia la pràctica m'ha sorgit un dubte, he pensat que hi ha persones més propenses a tenir aquestes distorsionsi persones més positives que en tenen menys. Per això em pregunto si aquesta tendència a pensar d'aquesta manera és innata o es va adquirint a mesura que creixem. Al mateix temps em pregunto si la genètica hi juga algún paper o és tant sols una barreja de factors en l'àmbient i el context en el que ens trobem.

En conlusió, crec que les distorsions cognitives són molt abundants entre nosaltres i que la majoria són fruit d'una societat competitiva, envejosa i hipòcrita com en la que avui vivim.


AMPLIACIÓ 


He trobat un vídeo que penso que explíca de forma simple i breu què són les distorsions cognitives:

Vídeo distorsions cognitives

També he considerat adient posar una breu biografia dels noms destacats en aquesta pràctica:

Albert Ellis:
Ellis va neixer a Pittsburg l'any 1913 i va viure a Nova York. Va tenir una infància difícil. Més endevant va tenir un problema renal greu i va deixar els esports pels llibres i el divorci dels seus pares quan només tenia 12 anys el van dur a treballar sobre la comprensió dels altres. A l'institut, Ellis volia fer-se un gran novel·lista americà. La Gran Depresió d'Estats Units va posar final al seu desig, però va arribar a la universitat al 1934 i es va graduar en administració i direcció d'empreses a la City University of New York. El primer negoci que va tenir va ser de pantalons, creat amb el seu germà. Al 1938 Ellis va arribar a ser director de personal d'una marca novedosa. No obstant, va utilitzar el seu temps lliure per esceriure. Poc a poc va adonar-se de que el que l'apassionava era assesorar als altres i l'any 1942 va tornar a la universitat a fer un programa de psicología clínica. Va començar la seva pràctica línica a temps parcial per a famílies i com a conseller sexual inmediatament després de rebre el títol al 1943. L'any 1947 va aconseguir el doctorat i va arribar a la conclusió de que el psiconàlisis era la forma més profunda i efectiva de teràpia.
A finals dels anys 40 ja ensenyava a la Universitat de Nova York i era cap de psicología de la clínica en el New Jersey Diagnostic Center i posteriorment en el New Jersey Deparment of Institutions and Agencies.
Amb l'experiència va observar que els pacients milloraven més ràpidament quan utilitzava procediments psiconalítics passius.
L'any 1955 Ellis ja ha abandonat completament el psiconàlisis, substituint la tècnica per una centrada en el canvi de les persones a través de la confrontació de les seves creences irracionals i persuadint-los per que adoptessin ideas racionals. Va publicar el seu primer llibre en REBT (Terapia Racional Emotiva). Dos anys més tard va fundar l'Institut per una Vida Racional.

Adjunto la direcció de la pàgina oficial d'Albert Ellis, on es pot trobar informació sobre ell:
http://www.albertellis.info/

Aaron T.Beck: 
Aaron Beck va néixer en Providence, Rhode Island, el 18 de juliol de 1921, sent el més petit dels seus tres germans. Els pares de Beck eren immigrants jueus. El naixement de Beck es va veure seguit per la defunció de la seva germana com a conseqüència d'una epidèmia de grip. Després de la mort de la seva germana, la mare de Beck es va sumir en una profunda depressió; aquesta depressió va desaparèixer amb el naixement de Beck (ull amb aquesta dada perquè més amunt diu que va néixer Beck i que posteriorment va morir la seva germana... favor de verificar). Beck considera que va ser aquí on es va arrelar la seva necessitat de control. Beck se sentia estúpid i incompetent després de sofrir una malaltia greu causada per una infecció en un braç trencat. No obstant això, Beck va aprendre com afrontar cognitivament les seves pors i problemes; això va ser el que va inspirar en anys posteriors la seva teoria i les seves teràpies.
Beck va ser a la Universitat de Brown, graduant-se mshns cum laude en 1942. En aquesta Universitat va ser triat membre de la Societat Phi Beta Kappa (la societat de graduats més prestigiosa per a graduacions de més de quatre anys), va ser editor associat del diari Brown Daily Herald, i va rebre el Francis Wayland Scholarship, el Premi d'Excel·lència en Oratòria de William Gaston i el Premi d'Assaig de Philo Sherman Bennett. Beck ingressa a l'Escola de Medicina de Yale i es va graduar com en 1946 en psicoanàlisi. A principis dels anys 1960 quan era psiquiatre a la Universitat de Pennsilvània, va desenvolupar la Teràpia Cognitiva. A causa del seu instint científic i investigador, va tractar de posar a prova algunes hipòtesis sobre els conceptes psicoanalíticos implicats en la depressió, dissenyant i duent a terme diferents experiments. A pesar que esperava validar gran part dels preceptes fonamentals del psicoanàlisi, es va sorprendre en trobar just el contrari. Aquestes investigacions li van portar a començar a buscar altres formes de conceptualitzar i explicar la depressió. Treballant amb pacients depressius, es va adonar que aquests pacients es caracteritzaven per experimentar pensaments negatius que envaïen les seves ments d'una forma espontània. Va denominar a aquestes cognicions pensaments negatius, i va descobrir que pel seu contingut es podien classificar en tres categories: aquelles que feien referència a si mateixos, les que feien referència al món i finalment les referides al futur. Va començar a ajudar als seus pacients a identificar i avaluar aquests pensaments i va trobar que fent això, els pacients eren capaços d'avaluar-los de forma més realista, la qual cosa conduïa al fet que se sentissin millor i es comportessin d'una manera més funcional.