És una pel·lícula de l'any 1962, dirigida per John Huston.
Es tracta d'una pseudo-biografía que descriu a partir de 1885, cinc anys de la vida del psicòleg Sigmund Freud. Quan es va fer la pel·lícula, molts dels seus companys rebutjaben tractar pacients d'histèria, perque creien que només eren simulacions per cridar l'atenció. Però Freud va començar a utilitzar la hipnosis per trobar les raons de les psicosis.
Després de veure la pel·lícula, vaig decidir que la pràctica es centraria en la hipnosis, ja que és un tema que em crida molt l'atenció.
Què és la hipnosi?
La hipnsosi és una tècnica amb la que s'aconsegueix un estat psiquic-fisiològic diferent de l'estat de vigilia normal.
L'electro-encefalograma d'una persona hipnotitzada és diferent del d'una persona desperta o dormida en son natural. Aquest estat es caracteritza per una gran suggestibilitat.
Al principi Freud va utilitzar la hipnosi per el tractament de les neurosis, però posteriorment va deixar de banda aquesta tècnica per formular la seva teoría del Psicoanàlisi.
Història de la hipnosi
Existeixen precedents històrics de l'us de tècniques similars a la hipnosi, emprada pels egipcis en els anomenats Temples del Somni.
Els estats de "tràngol" estan descrits des de l'antiguitat. A les cultures no occidentals s'utilitzaven sobretot per part de "curandderos" i sacerdots.
La hipnosi que avui coneixem va començar fa dos segles a França. La paraula hipnosi prové del grec "hypnós" (somni), paraula definida per James Braid al 1843 seguint el que ja havia començat a París un metge alemany: Franz Anton Mesmer, sota el nom de "magnetisme animal".
MESMER
Mesmer va ser el descobridor d'una peculiar forma de curar malalties, basada en la suggestió. Va arribar a París l'any 1778 amb la reputació de creador de miracles.
La tècnica de Mesmer va tenir molt d'èxit, però al cap d'un temps (després d'investigacions i crítiques) el seu negoci va anar caient. Els pacients van adonar-se de que tot el que deia eren mentides i els seus mètodes eren inmorals.
Tot i així, es pot considerar que el mètode de Mesmer va ser precursor de futures investigacions i aplicacions en la medicina psicosomàtica.
BERNHEIM, LIÉBEAULT I CHARCOT
Hipòlit Bernheim, psiquiatre nascut a Alsacia, era professor de la facultat de Medicina d'Estrasburg, a l'ultim quart del segle passat, quan va contactar amb Liébeault, el qual había desenvolupat un mètode hipnòtic molt semblant al que s'utilitza avui dia.
Junts van crear "l'Escola psicològica de Nancy", espcialitzada en l'estudi de la hipnosi, i oposada a "l'Escola neurofisiològica de Paris" de l'Hospital de la Salpetrière, en la que el neuròleg francés més important aleshores, Charcot, donava les seves lliçons de neurología, però també de psiquiatria i hipnosi. Sigmund Freud va ser un dels seus alumnes.
L'escola de Nancy, va treballar de forma més callada i discreta. Les publicacions de Bernheim són predecessores de la medicina moderna psicosomàtica i de les aplicacions de la hipnosi en aquest tipus de malalties.
JAMES, PRINCE, JANET, BREUER, FREUD
L'interés de la hipnosi es va mantenir als Estats Units a través dels escrits de William Mames, Morton Prince i Boris Sidis, interessats per les extranyes manifestacions de diversos pacients histèrics amb doble personalitat o amb personalitat múltiple. A Europa, Janet va introduir el concepte de l'inconscient i va utilitzar la hipnosi com un mètode per accedir a les parts més desconegudes de la consciència. Breuer i Freud empraven la regresió hipnòtica com a base per arribar a l'anàlisi dels continguts inconscients traumàtics. Freud va deixar més endevant la tècnica, al desenvolupar el mètode psicoanalític.
SEGLE XX
L'interés per la hipnosi, molt fred en les primeres dècades del s.XX, fa resorgir durant la primera guerra civil espanyola i més endevant a la segona guerra mundial, quan els psiquiatres de l'exèrcit van advertir que la tècnica era útil per resoldre els estats de tràngol anomenats "neurosis de trinxera". Santiago Montserrat Esteve va aplicar la tècnica a les Forces de la Generalitat de Catalunya. Kardiner i Siegel van aplicar les mateixes solucions als EEUU durant els anys 45-50.
Als anys 50 va apareixer una febre investigadora sobre la hipnosi. La prestigiosa American Psychiatric Assotiation va reconeixer el valor de la hipnosi com legítim mètode terapèutic, i avui en dia, una divisió de la APA està dedicada al seu estudi i investigació.
SOFROLOGÍA I HIPNOSI
Durant els anys 60 van apareixer els treballs d'un metge colombià, A.Caycedo, qui, treballant a Barcelona va desenvolupar una espècie de redescobreixement de la hipnosi, sota el nom de "Sofrología" (que en grec significa descans). La seva exposició va atraure a molts professionals. Els deixebles de Caycedo van enriquir la sofrologia amb diverses aportacions i tècniques de meditació. Però la sofrología només ha estat un intent per revitalitzar la hipnosi en èpoques on ja esatava força oblidada, a base de amagar-la sota un altre nom i embellir-la amb un discurs orientalista, fàcil de vendre.
HIPNOSI CLÍNICA
http://www.youtube.com/watch?v=ySOkD0EqEFA
Un altre dels noms importants dins de la hipnosi és Milton Erickson. Va ser un metge i hipnoterapeuta d'Estats Units, pioner en el canvi de les tècniques d'hipnosi aplicades a la psicoteràpia.
Va insistir molt en el paper que juga l'inconscient, no entés a la manera de Freud sino com una reserva de recursos personals per resoldre per sí mateix la problemàtica de cada individu. Milton Erickson va establir les bases d'importants línies dins de la psicoteràpia breu. Entre els que s'inclouen diversos punts de vista psicoterapeutics: programació neurolingüística, la Teràpia Sistemico-Estratègica, la Teràpia orientada a les solucions i d'altres van ser influides pel pensament d'Erickson.
REFLEXIÓ
He escollit el tema de la hipnosi perquè des de que vam començar la carrera, hem sentit molt a parlar sobre això. Sobretot de la relació de Freud amb la histèria i la hipnosi. Vaig pensar que seria interessant buscar més informació sobre la hipnosi a partir de la pel·lícula sobre Freud, on apareix força aquest tema.
Després de fer la pràctica, he arribat a la conclusió de que la majoria de la gent desconeix què és i de què tracta la hipnosi. La gent considera que aquest tema és un misteri o que és parapsicologia, però en realitat no és tal i com pensen que és.
Com ja he comentat en altres pràctiques, penso que hi han conceptes que han marxat de l'àmbit científic i psicològic per passar a ser simples mites que s'expliquen al carrer. La hipnosi s'ha introduit de forma tant popular entre la població, que fins i tot es fan programes de televisió, confonent aquesta tècnica com un espectacle misteriós i màgic. I creant opinions i coneixements falsos sobre les persones.
En conclusió, penso que no hauriem de parlar tant ràpid de coses que no sabem o de les quals no tenim els coneixements necessàris com per a opinar. Està clar que tothom té dret a la opinió, però no a la divulgació d'afirmacions erronies i inventades.
A la universitat, un professor ens va posar un exemple que em sembla molt cert: "oi que ningú s'atreviria a opinar ni treure conclusions d'un tema de física si no en sap lo suficient? Doncs tot i no saber res de psicologia, la gent s'atrebeix a donar la seva versió".
I és per això que molts temes, sobretot del psicoanàlisis, han anat més enllà de la veritat s'han convertit en mites urbans.
Bona feina, Rocío!
ResponElimina