Al segle XX hi ha dues corrents: conductisme i psicoanàlisi (S. Freud). Aquest últim es fomenta en la idea de que la psicologia ha d'estudiar els estats de consciència. Freud era metge, però es va trobar amb un tipus de manifestació física molt curiosa: la histèria. Es tractava de paràl·lsis, ceguera, sordesa, etc, sense cap lesió física observable. Per tant, era una lesió psicològica. Freud va plantejar-se si totes les simptomatologies que estudiava tenien una causa física i decideix assistir a unes sessions terapeutiques d'hipnosi. Durant aquest estat, els pacients perdien la lesió i un cop acabada la hipsnosi tornaven a tenir-la. Així que Freud va decidir estudiar hipnosi a França i després de molts estudis va arribar a algunes conclusions. Les persones que perdien la lesió en estat d'hipnosi i després no ho recordaven, Freud pensa que les persones tenen una part conscient i una inconscient.
La part conscient diu que és petita en relació amb la inconscient (1/7 part), les 6/7 parts restants són l'indonscient. Aquest plantejament es considera la tercera gran revolució, després de l'afirmació de Copernic de que la Terra no era el centre de l'Univers i la de Darwin afirmant que els humans som una espècie més.
Sigmund Freud diu que a l'inconscient hi han records, desitjos, impulsos, passions, etc. Però hi ha una franja en la que l'inconscient pot revelar coses al conscient (el pre-conscient). El camí bàsic per entendre l'inconscient a través del consient són els somnis, que segons Freud tenen un llenguatje xifrat que cal saber interpretar.
Altres autors psicoanalistes van utilitzar altres tècniques per entrar dins d'aquest inconscient. Carl Jung, amb l'associació de paraules i els test projectius.
En els seus estudis sobre l'inconscient, Freud va observar que alguns elements d'aquest afecten a la vida de les persones. D'aquesta manera va arribar a la conclusió de que aquest inconscient era responsable dels simptomes físics, i si aquella persona aconseguia fer conscient allò que li provocava el simptoma físic, es curaria. Més endevant Freud avandona la hipnosi, ja que veu que tots els pacients no són igual de subsebtibles a aquesta tècnica.
Freud crea una teoria de la personalitat que ve determinada des de que naixem. El nen es mou pel principi de plaer, satisfacció inmediata. Les persones són egoístes i busquen satisfer les seves necessitats. L’ID i el SUPEREGO són dos entitats innates que es regeixen pel principi del plaer, es mouen per estar bé de forma immediata. Operen en solitari els primers dos anys de vida. A partir dels dos anys de vida, es desenvolupa una altre entitat: l'EGO. El nen comença a veure que no sempre pot satisfer les seves necessitats de forma inmediata. Es produeix un conflicte entre "el que vull fer" i "el que puc fer". És a partir de l'aparició del SUPEREGO, que la persona comença a tenir en compte les altres persones.
A través d'aquests paràmetres, Freud explica la conducta humana.
Freud incorpora a la seva teoria un concepte anomenat libido. Per ell, és una energia vital (gran part de caire sexual), responsable dels nostres actes. A diferència d'altres autors com Algred Adler, que diu que el que ens mou és el poder o Viktor Frankl, que creu que és el sentit.
Basant-se en el concepte de libido, Freud va crear la seva Teoria del Desenvolupament Psicosexual. En aquesta teoria, Freud explica una serie de fases per on passa el libido i que en cas de no superar-les correctament es poden produir fixacions que afectaran al desenvolupament del comportament.
Les fases són:
1. Fase oral (fins els 2 anys de vida): obtenim plaer a través de la boca. Ens alimentem instintivament del pit de la mare. Si aquesta fase no es produeix de forma correcta, pot desenfolupar una fixació oral que al cap dels anys es manifestarà amb hàbits com fumar, mossegar-se les ungles... i la personalitat sol tendir al pesimisme o a l'agressivitat.
2. Fase anal (dels 2 als 3 anys): el nen és capaç de controlar els esfinters i això li produeix satisfacció.
La presió o insistència exceciva per part dels pares pot desenvolupar en el nen comportaments obsessius.
3. Fase fàl·lica (dels 3 als 6 anys): en aquesta etapa, nens i nenes descobreixen que no són iguals. Descobreixen els seus genitals. També es produeix el complex d'Edip (en els nens) i el d'Electra (en les nenes).
4. Fase de latència (dels 6 als 12 anys) : fase tranquil·la, on s'observa el principi d'una maduresa sexual fisiològica.
5. Fase genital (a partir dels 12 anys).
Quan alguna part de l'inconscient intenta aflorir en el conscient de forma massiva, pot crear transtorns. Perquè això no passi, l'ego desenvolupa una sèrie de mètodes de defensa. D'aquesta manera s'aconsegueix preservar l'equilibri psíquic.
La filla de Freud, Anna, s'interessa pels mecanismes de defensa. Al 1966 proposa un llistat de nou mecanismes de defensa que l'EGO empra a favor de la persona:
1. Mecanisme de Repressió: Freud el considerava el mecanisme d’acció més important el qual anomenava també defensa. Manté els impulsos inacceptables de l'ID fòra de la consciència, provocant un cost considerable donat que cal emprar una gran quantitat d’energia per mantenir els esdeveniments rebutjats a l’inconscient.
2. Mecanisme de Negació: consisteix en negarse a creure que un esdeveniment amenaçador o aversiu va tenir lloc o que una determinada condició existeix. La negació intenta mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu en cor d’afrontar.
3. Mecanisme de Projecció: la persona atribueix a les altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se’ls a si mateixa. La persona descarrega, ni que sigui parcialment, el seu impuls i s'oculta a si mateixa els sentiments que poden resultar amenaçadors.
4. Mecanisme de Racionalització: la persona redueix l'ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.
5. Mecanisme d'Intel·lectualització: consisteix a prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.
6. Mecanisme de formació reactiva: una forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.
7. Mecanisme de Regressió: actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils, en les quals havia experimentat una fixació.
8. Mecanisme de Desplaçament: consisteix a canviar l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.
9. Mecanisme de Sublimació: fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.
PRÀCTICA
Sublimar els 7 pecats capitals: la pràctica consisteix buscar una sortida constructiva i una de destructiva a cada un dels pecats capitals. Aquesta pràctica l'he realitzat amb l'Ània Pérez , l'Isaura Oms i la Marta Godino.
1. IRA:
-Constructiu: Anar al gimnàs.
-Destructiu: Trencar mobles.
2. LUXÚRIA:
-Constructiu: Mantenir una relació sexual sana.
-Destructiu: Obligar a algú a mantenir relacions, violació.
3. GULA:
-Constructiu: Portar una dieta equilibrada.
-Destructiu: Menjar tot el que tens a l'abast.
4. PERESA:
-Constructiu: Dormir les hores adequades per descansar bé.
-Destructiu: No fer res i deixar totes les responsabilitats de banda.
5. SUPÈRVIA:
-Constructiu: Tenir esperit de superació.
-Destructiu: Menysprear als altres.
6. ENVEJA:
-Constructiu: Admirar una persona.
-Destructiu: Causar mal físic a una altre persona.
7. AVARÍCIA:
-Constructiu: Treballar en una feina que et permeti tenir un bon nivell econòmic.
-Destructiu: Robar.
REFLEXIÓ
Sense dubte, el psicoanàlisi es troba molt present avui dia. Des de que vam començar la carrera em sentit a parlar molt sobre aquest tema. Hem sentit opinions en contra i opinions a favor. No obstant, això demostra que Freud encara dona molt a parlar. Tot i així, les seves teories no s'ensenyen, ja que no es consideren científiques. Crec que es parla molt de Freud i de tots els estudis que va fer, però al mateix temps penso que de tot el que se sent a dir, la majoria de coses estan contextualitzades o distorsionades. És per això que molta gent té ideas equivocades sobre aquests temes. Potser l'error és que gairebé tothom està disposat a parlar sobre el psicoanàlisi, i no ho haurien de fer. Ja que moltes persones parlen sense coneixements previs en la matèria.
Respecte als mecanismes de defensa, crec que és molt curios com una vegada més la ment domina sobre nosaltres. Davant d'una situació, la nostra ment actua de forma inmediata per "protegir-nos" d'alguna manera i fer-nos sentir millor encara que sigui amagant la realitat. No entraré en temes de recolzament ni crítica al psiconàlisi, però penso que molts d'aquests mecanismes els utilitzem sovint per protegir-nos d'allò que ens fa mal. Mecanismes com el de negació o repressió en excés poden ser perillosos, ja d'alguna manera creen una ceguesa en la persona, que no li deixa veure el que passa de veritat.
Per últim, crec que la sublimació és necessària i alhora positiva. En la pràctica hem fet us d'aquest mecanisme i d'aquesta manera hem pogut transformar una cosa negativa en positiva. Això ens demostra que gairebé tot té un costat positiu i un de negatiu, depén de l'us que li doni la persona. Planteja una visió optimista de la vida, ja que si no hagués fet la pràctica no m'hagués plantejat que conceptes com l'avarícia o l'enveja utilitzats de forma raonable i equilibrada poden esdevenir conceptes positius.
Correcte, Rocío!
ResponEliminaEn la línia del que demano.